danipalleja.wordpress.com

Com que fa gairebé 14 anys que em moc per internet (sóc d’aquells que van patir l’infobirria, l’infobirria2, etc. …, quins temps aquells), la xarxa s’ha convertit en el meu principal mitjà d’informació (juntament amb la ràdio) i m’he acostumat a seguir l’actualitat des de la pantalla de l’ordinador amb la naturalitat amb la que hom posa la ràdio i obre un diari cada matí.

Com fa molt de temps, i sovint, l’altre dia feia una ullada a alguns blogs (cada cop n’hi ha més) de coneguts, amics i de gent (no tan coneguda ni amiga) que comenten la visió que tenen de temes que m’interessen, i de Cambrils en general. I al bloc de l’Isaac Albesa (que entra en la categoria dels primers) em vaig trobar amb un post seu que no em vaig poder resistir de respondre (i mira que em mossego la llengua, de vegades). Tractava del meu escriptor preferit, un japonès que es diu Haruki Murakami, i em va sorprendre la coincidència de gustos literaris, fet que vaig aprofitar per respondre-li en un missatge alhora que li feia alguna recomanació literària i musical.

El tema ve al cas perquè en la seva resposta (a la meva resposta) m’indicava que trobava a faltar al meu blog alguna cosa més que reflectís coses meves (gustos, aficions, etc. …) i que anés més enllà de la informació/valoració de temes polítics municipals. Hi he reflexionat una mica, i trobo que té raó i que és un gir que intentaré anar-li donant al blog, sense que perdi la seva raó de quadern electrònic de la meva experiència a l’ajuntament. Fins ara no m’ho havia plantejat (per reserva, per qui sap què) però trobo que igual que a mi em va motivar el fet que ell escrivís aquell post sobre lectures que compartim, potser també els meus lectors (furtius, com jo) apreciaran aquest toc personal. Si més no, per la part de voyeurs de la vida que tenim els lectors de blogs com jo.

 Serà un altre dia, però.

 Tal com haviem concertat fa setmanes, avui uns quants regidors hem anat a fer visita a algunes de le sobres públiques en marxa al municipi. En concret hem visitat les obres del nou tanatori municipal (que van sobre el calendari previst, i s’acabarien el mes de maig), les de la nova comissaria dels mossos d’esquadra (a l’avinguda Adelaida, també) i les de les noves instal.lacions del mercat municipal al barri de l’Eixample-Platja, que a falta de que els paradistes acabin de fer l’arranjament de les seves parades bàsicament la part d’obra que correspon a l’ajuntament està enllestida.

M’ha sorprès la sobrietat, l’amplitud i la dignitat del nou tanatori municipal, que de ben segur serà referència de futurs tanatoris en d’altres municipis, i com l’edifici s’integra i millora aquell entorn de l’avinguda Adelaida. Ara puc dir, també, va ser un encert encarar l’edifici cap a la riera, per les llums i vistes (sobre la futura 3ª fase del parc del Pinaret) i en general per a la configuració de l’edifici. Crec que la seva actual disposició integra perfectament utilitat, estètica, i la solemnitat que mereix el comiat dels difunts, sense distorsionar el seu entorn ni significarse com a edifici per massa vulgar ni ostentós ni singular. M’agrada (tot i que espero no haver-hi d’anar massa després de la seva inauguració).

 Pel que fa a la comissaria dels mossos, està en una fase molt incipient (just estant preparant els fonaments de l’edifici) i haurà d’estar enllestit perquè el novembre de 2008 pugui acollir el desplegament de la policia autonòmica a Cambrils. Val a dir que la primera impressió sobre el terreny, és que s’ocupa força superfície del solar per a l’edificació, i que l’accessibilitat del mateix serà força fàcil, tant en vehicle com pels ciutadans que s’hi adrecin a peu. I que està en un punt d’especial intensitat de desenvolupament en els propers anys, amb la zona esportiva, la connexió amb la T-312, i les estacions del FFCC i d’autobusos de la ciutat.

 Finalment una opinió sobre el mercat: tot i que no té l’encant del mercat a l’antic edifici del Pòsit, està en la línia dels nous mercats municipals amb solucions modernes i pràctiques tant per als paradistes com pels clients, i crec que en poc temps i malgrat tot recuperarà el prestigi i el caliu de l’antic mercat.

Us deixo un parell de fotos de la visita d’avui, que tot i que no revelen massa cosa sempre aporten més que una lletania de detalls. La primera, d’exterior, del nou tanatori. la segona, del mercat municipal de la platja.

 Ens veiem!

Aquesta setmana hem donat per tancat el tema ARE, ja que just abans de Setmana Santa vam tancar l’acord amb els propietaris del SUND-A, i aquesta setmana hem donat trasllat a la Generalitat de l’acord que vam assolir per tal que es reculli en la proposta de Pla Director Urbanístic. Un tema tancat.

També m’ha alegrat poder tancar dos temes d’activitats d’allò més esgotadors: per un costat, i com ja havia avançat en l’anterior post, ja hem pogut donar per complimentada tota la documentació i donar tots els permisos a MERCADONA per a la implantació del seu nou centre a Vilafortuny. I per una altra banda, també hem aconseguit tancar l’expedient del Restaurant NAUTIC amb un temps rècord de tramitació i execució de les obres, i amb un resultat que sembla que satisfà titular i veïns, i tanca els problemes de convivència de l’activitat amb el veïnat que hi havia hagut en el passat.

Com sempre a la vida, però, tanquem etapes per obrir-ne de noves. I en aquest cas, s’obren nous temes (alguns dels quals pinten complicats de resoldre’s amb satisfacció de totes les parts implicades). Darrerament s’ha reobert el tema del conflicte entre veïns i LIDL, tot i que sembla que aquesta vegada podrem arribar a l’entesa que no es va produir mesos enrera. També alguns problemes amb diferents establiments de bar que estan generant molèsties als veïns i que hauran d’adoptar mesures correctores (i de vegades, cares) per tal de poder seguir funcionant.

I pel que fa a l’urbanisme, s’haurà de veure com l’alentiment de l’economia, i en especial la davallada en la venda de pisos i les restriccions financeres fan evolucionar les llicències d’obres i la tramitació dels diferents plans parcials en tràmit al municipi. En especial, em temo que fins que els promotors privats no vegin les coses una mica més clares (i es pugui donar sortida a tots els habitatges ja construits i pendents de venda) aquests nous sectors del POUM no passaran de la seva tramitació administrativa, i per tant trigarem un temps a veure nous sectors urbanitzats.

Em queden coses al tinter, però seran per un altre dia.

Salut, i bon cap de setmana.

Sembla que estem arribant al final de la tramitació de la llicència d’activitat del proper supermercat de MERCADONA a Cambrils, en concret ubicat al c/ Josep Llimona, a Viulafortuny. Aquest fet en si mateix no tindria més transcendència si l’inici del tràmit no hagués estat trufat amb sengles pàgines en un diari gratuit poc menys que denunciant la gran oposició dels veïns de Vilafortuny a aaquest supermercat (crec que ja ho havia comentat en algun altre post) pel trencament de la idiosincràsia i l’harmonia del barri, a tota pàgina.

Al final, però, resulta que més que rebuig veïnal, sembla que hi havia interès d’uns pocs, i el tràmit administratiu ha anat fent la seva via. Tampoc resulta especialment significable. M’ha sobtat però, les al.legacions presentades per un COLECTIVO DE VECINOS DE CAMBRILS (l’anonimat de la massa), ni NIF ni seu social ni res, representat per un advocat il.lustre del nostre municipi, advocat de reconegudes promotores immobiliaries que treballen al nostre municipi (alguna d’elles força interessada a que la iniciativa del supermercat no seguís endavant). Més enllà del fet en si de l’al.legació (esperable) m’ha sorprès que en ella es justifiqués la oposició a la implantació d’aquest supermercat a Vilafortuny amb el pretexte que “és de sobra conegut, que pels voltants dels supermercats hi ha sempre persones d’ètnia gitana regirant els contenidors per aprofitar aliments rebutjats com a caducats que puguin estar encara en bon estat”; no és literal però ve a copsar el sentit de l’al.legació.

Desconec si és l’opinió del representant (que al final és la veu del seu amo) o del/s anònim/s representat/s, però denota la categoria humana d’alguns que, més enllà de pensar-ho, són capaços de reflectir pensaments d’aquest calibre negre sobre blanc, i esperen de la comprensió i l’empatia de l’administració vers aquests postulats per tal que se’ls concedeixin les seves pretensions.

No la meva!

 Hem començat l’any amb la visita de Joan Llort, Director Gral. d’Urbanisme de la Generalitat, que ens ha comunicat la intenció d’incloure Cambrils dins d’un dels ARE (Àrees Residencials Estratègiques) previstos a Catalunya. Per fer una mica de pedagogia, el decret legislatiu 1/2007 proposava la creació de barris residencials de densitat mitjana i 50% d’ HPO en determinades zones geogràfiques de Catalunya. Dins del Camp de Tarragona, pel seu creixement, nivell de serveis i bones comunicacions Cambrils ha estat proposat per acollir un d’aquests barris.

L’especialitat d’aquests ARE respecte d’altres sectors previstos és que a través del sistema de cooperació, l’administració (la Generalitat o consosrciada amb l’ajuntament) impulsa el tràmit administratiu i la urbanització d’aquests sectors, i assumeix el cost de l’edificació simultània en el barri dels equipaments públics que li corresponguin. A canvi, s’incrementa la cessió de terrenys gratuits d’aprofitament a l’administració (del 10 al 15%), i s’amplia la reserva d’havitatge protegit HPO del 30 al 50% dels habitatges del sector. Tot en un procés ultraràpid, sota la figura urbanística de Pla director.

Malgrat que de moment no es pot confirmar de manera definitiva, la ubicació més problable de l’ARE de Cambrils serà els terrenys de l’actual SUND-A, delimitats entre el Vial de Cavet, l’autovia A-7 i la riera de Riudecanyes. Bàsicament falta l’acceptació de la proposta per part dels veïns per tal de confirmar-la. Aquest emplaçament podria suposar, a més, que quedés recollida l’al.legació presentada per l’ajuntament quant a la necessitat de convertir l’actual carretera Reus - Cambrils en una autovia fins a l’Av. Diputació, en un traçat que coincidiria amb aquest sector.

Els números amb els que ens movem ara, parlen d’uns 1.800 habitatges en aquest sector, dels quals la meitat (gairebé 900) seran de protecció oficial, i podrien començar a construir-se l’any 2010.

Veus en contra

En algus fòrums s’ha criticat que el desenvolupament d’aquest ARES pot desenbocar en una paralisi del desenvolupament d’altres sectors ja previstos i delimitats en el POUM. Una qüestió que tot i que tractant-se d’una hipòtesi possible, no considero un factor determinant en el fet que el desenvolupament de sectors com Les Comes, Foncuberta, etc. es faci més o menys de pressa. Sí que considero, en canvi, que les contraprestacions que rep el municipi i els seus ciutadans en matèria d’equipaments, infraestructures i major dotació HPO d’aquest sector ARE justifiquen plenament l’interès municipal perquè s’hagi previst Cambrils com un dels seus emplaçaments.

Aquesta setmana vinent tindrem dues visites força importants per avançar en el desenvolupament d’aquest i de la resta dels sectors urbanístics del POUM. Per un costat, entrevista amb els representants dels propietaris de l’àmbit SUND-A per seguir avançant amb l’ARE, i per un altre costat amb Daniel Pi, president del CAT, per parlar de la dessaladora de Cunit i l’abastament d’aigua del municipi.

 Avui arribem a l’equador de la campanya de les eleccions generals. El balanç fins ara és força positiu: tenim la Yolanda Quílez (afiliada de l’agrupació de Cambrils) entre els membres de la candidatura al congrés, tancant la llista. I pels comentaris que sento fer, està fent estupendament la seva feina de candidata i d’ambaixadora dels socialistes de Cambrils per la demarcació. Va molt ben acompanyada, i amb el Francesc Vallès i el Joan Ruiz aprendrà moltes coses per a la seva just encara incipient carrera política.

En aquesta campanya, en clau demarcació, m’ha deixat gratament sorprès la consolidació del Francesc Vallès com a candidat, especialment la qualitaqt que la seva oratòria ha guanyat en el debat i a l’hora de transmetre a la seva audiència l’entusiasme que sent per les propostes i idees del PSC. Durant aquests darrers 4 anys ha estat un diputat incansable, que ha sabut estar al costat de Cambrils quan l’hem requerit (ens ha acompanyat innombrables vegades en les visites a institucions i ministeris a Madrid, algunes de les quals s’ha encarregat de concertar ell mateix), ha fet de portamveu de les necessitats de Cambrils i del Camp de Tarragona a Madrid, i sempre ha estat present amb nosaltres, a Cambrils, quan l’hem requerit per qualsevol activitat, municipal o del partit. Una excel.lent feina que tindrà segur el premi i el reconeixement dels electors diumenge que ve, perquè s’ho ha guanyat a pols.

En clau general, la campanya està entrant en la seva part més calenta. Després de mesos de pre-campanya ja de per si pujadeta de to, el debat entre Solbes (que ve que vas estar, ministre) i Pizarro, on l’únic costat mínimament constructiu i moderat del PP va naufragar en mans de la prepotència i la demagògia de l’ex-president d’Endesa, ha desfermat la vena més rància, radical i encrespant del discurs del PP, un discurs retrògrad i de retrocés en les llibertats civils, individuals i col.lectives d’aquest país, que s’han guanyan en aquests 4 anys de govern ZP. Han amagat Acebes i Zaplana a l’armari, però n’han recuperat el manual de males arts per a la campanya: Espanya es trenca, l’economia espanyola fa aigües, la immigració il.legal ens té envaits i els catalans espolien les arques de l’estat amb un estatut il.legal que reconeix la poligamia, s’han perdut els valors de la familia tradicional, la fi d ela família, l’educació laica corromp enlloc de formar els joves, … En fi, el dels darrers 4 anys, però gorregit i augmentat. En el fons, crec que Gallardón ja deu fregar-se les mans, per si se li presenta l’oportunita de recollir les restes del naufragi i fer del PP alguna cosa més semblant als partits moderns liberals europeus, enlloc d’una versió 2.0 del nacional catolicisme, amb barbut i doña Cuaresma inclosos.

Pel que fa a CiU segueixen tant o més descolocats com sempre, o que mai. L’ensurt que els va donar Duran a 4 dies d’iniciar la campanya tampoc ajuda, però de fet demostren a cada pas que van perdent un llençol de la bugada, i que viuen en una esquizofrènia permanent. Per començar el missatge de campanya és absolutament de pret a porter: han agafat la formula que li va funcionar a Sarkozy a les darreres eleccions presidencials a França, copiar i enganxar, a on posava França que hi posi Catalunya, a on posava francesos que posi catalans, … i au! Un discurs més modern i a l’europea que el del PP, però que dit amb tan poca convicció, amb mig fil de veu, i mentre la C de CiU pensa més en la cadira del Palau de la Generalitat que en les possibilitats de tenir un grup parlamentari fort al congrés, i la U de CiU es mor de ganes d’abraçar (el discurs nacional catòlic) del PP matisant-ne ben poca cosa i suplicant un ministeri, que un dia s’autoprometen, i l’altre dia es neguen. Un desastre. En clau més local una observació: qui hagi triat la foto del candidat Jané pels cartells s’ha cobert de glòria. Espero que l’amic O.R. no hi hagi tingut res a veure.

I per tancar aquest balanç, una mica de repàs a la nostra campanya. Com ja he dit, el govern ZP ha estat treballant de valent aquests 4 anys sota una pluja indiscriminada d’acusacions, insults i crispació generada pel PP. Ni una mica d’empatia en els temes d’estat, ni un segon de treva en els temes més socials, ni una contraproposta constructiva: negació permanent, i soroll, molt de soroll. Un soroll que es va estendre fins poques setmanes abans de la campanya, en que es va treure els A/Z brothers de la circulació, i van fitxar el pensionista més ben pagat, i de segur un dels treballadors més ben finiquitats de la història laboral d’aquest país, el sr. Manuel Pizarro. El silenci ha durat el que ha tardat a estavellar-se la demagògia del sr. Pizarro contra la realitat, i el soroll s’ha reanudat amb més virulència que mai. I crec que mai com en aquestes eleccions, els nostres eslògans de campanya han reflectit tan bé la realitat del moment i ens han definit tan bé com a partit. Per un costat, LA CATALUNYA OPTIMISTA: i és que per motius que tinguem per reclamar millores en infrestructures, serveis al ciutadà, etc. … mai com ara, i amb el nou estatut mai com a aprtir d’ara, s’obre un horitzó tan positiu davant nostre, i aquesta és una realitat contrastable i irrefutable. Per un altre costat, SI TU NO HI VAS, ELLS TORNEN. I quan diem ells ja sabem qui són: els A/Z de l’armari, el recurs a l’estatut i els tubs d’aigua cap a Múrcia, la Teruel Connection de Pizarro i Jimenez “Delos Demonios” (que gran ets, Felipe) i els ensotanats dictant les lleis doctrinals i de bona conducta dels ciutadans d’aquest país. I la mala llet per bandera.

No valen excuses, i per descomptat no dóna el mateix la papereta escollida. Per convicció, per utilitat, o contra el PP, la papereta que garanteix un futur optimista per al nostre país i barrar la porta a un altre pacte del Majestic té un puny i una rosa a la seva capçalera, i un nom al capdavant: José Luis Rodríquez Zapatero (a Madrid), Carme Chacón (a Barcelona) i Francesc Vallès (a Tarragona). El dia 9, a vottar !!

M’han passat els primers dos mesos de l’any volant, i el blog aquí penjat com un fuet. I per a aquest retrobament se m’acumulen els temes. I és que els darrers dos mesos han estat força intensos quant a feina, i intentaré posar-vos al corrent sense fer-me pesat. Ho faig en els següents posts monotemàtics.

Espero que tots hàgiu tingut una bona entrada d’any, i que les festes (i l’ingesta de calories) us hagi aportat l’energia necessària per a l’inici d’aquest 2008, que es presenta ple de projectes i d’incògnites. Com gairebé tothom, jo també he aprofitat aquests dies de baixa activitat a l’ajuntament per preparar la llista de temes a abordar durant aquest primer semestre de 2008, i sembla interminable: